Els àcids grassos Omega 3 o en anglès n-3 PUFA, n-3 Poly-Unsaturated Fatty Acids (figura 2), són un tipus de lípid que es troba a totes les espècies marines principalment en forma d’EPA i de DHA i en algunes algues marines, en forma d’ALA. Són un tipus d’àcids grassos essencials, és a dir, el nostre cos no els pot sintetitzar i els hem d’obtenir a través de la dieta. Nombrosos estudis científics han estudiat i destacat les propietats beneficioses que la ingesta d’aquests àcids grassos pot tenir per a la salut humana, com la disminució del risc de patir malalties cardiovasculars, els efectes protectors contra algunes condicions neurològiques i la prevenció de determinats tipus de càncer. Molts estudis apunten a la possible importància dels Omega 3 en la prevenció de determinats tipus de càncer, pels seus efectes antiinflamatoris.
Els Omega 3 són àcids grassos essencials, és a dir, que el nostre cos no pot fabricar i només podem obtenir-los a través de la ingesta de peix, marisc, algues i alguns vegetals terrestres com ara nous, lli, xia, soja, i colza en forma de llavors o oli, en forma d'àcid Eicosapentaenoic i àcid docosahexaenoic (EPA i DHA).
Al medi marí són sintetitzats pel fitoplàncton i les algues i, a través de la cadena alimentària, s'acumulen als altres components de la cadena tròfica marina, des dels invertebrats fins als peixos.
Depenent de l’espècie de peix, els Omega 3 s’emmagatzemen en diferents parts del cos:
Els peixos blaus (tonyina, sardina, seitó, etc.) acumulen els Omega 3 a la musculatura, ja que es tracten majoritàriament d’espècies nedadores que necessiten grans quantitats de greix com a energia pels desplaçaments.
Els peixos blancs (lluç, rap, maire, etc.), per contra, solen acumular els Omega 3 al fetge.
Els Omega 3 es troben també en suplements dietètics que inclouen l'oli de peix, l'oli de krill, l'oli de fetge de bacallà i l'oli d'algues, aliments fortificats amb EPA i DHA com iogurt, sucs, begudes de soja, fórmules de llet infantil, i en animals de granja alimentats amb vegetals rics en àcids grassos omega-3, amb resultat d'enriquiment de carn, llet (en el cas de vaques, ovelles o cabres) i ous (en el cas de gallines).
L’ingesta d'aquests suplements, a menys que no sigui de suport específic a una condició mèdica i en quantitat prescrita i monitorada pels metges, comporten que el consumidor acabi substituint el suplement per l'aliment natural, causant la pèrdua de tots els altres nutrients continguts dins dels aliments naturals. A més a més, la producció dels suplements sol originar de l'explotació intensiva i a llocs llunyans dels recursos, com ara el peix blau a Amèrica Llatina. S'estan estudiant altres metodologies per aconseguir els Omega 3, entre les quals les microalgues genèticament modificades, però aquestes tècniques de moment presenten limitacions econòmiques per la producció.