Apnea i busseig

Salut mental

Els apneistes freqüentment posen l’èmfasi en la dimensió mental del seu esport, que té dos aspectes interconnectats: primer, el control mental, i segon, un estat d’ànim meditatiu. Un dels millors exemples dels efectes psicològics del busseig deriva de persones amb discapacitats físiques. Les persones amb discapacitat que bussegen indiquen que els aporta beneficis psicològics i socials positius. Formen noves amistats i desenvolupen una estreta relació de confiança amb els seus companys, ja que bussejar significa que hauran de dependre mútuament d’altres persones mentre es troben sota l’aigua. Molts bussejadors experimenten un efecte salutogènic, descrit com un estat de benestar immediatament després de bussejar. Altres estudis conclouen que els bussejadors experimentaven un nivell d’estrès menor, relacionat amb un augment del benestar i també una disminució de l’estat d’ànim negatiu pel que fa a ansietat, depressió, ira i confusió. A més, els veterans militars que han patit lesions van reportar una millora general dels índexs de benestar psicosocial després de la teràpia de busseig, relacionada amb una disminució dels nivells d’ansietat, insomni i depressió. Des d'un punt de vista psicològic, un estudi suggereix que l'efecte salutogènic es deriva del fet d’experimentar un estat de consciència plena i obertura associada a la respiració lenta i profunda. Segons els estudis, aquestes característiques psicològiques són similars a les desenvolupades durant la meditació, cosa que suggereix que el busseig podria tenir un efecte similar a la meditació.

Salut física

Històricament, el busseig s'ha associat al la necessitat d’estar “en forma” per poder practicar aquesta activitat. Tot i això, diversos estudis han demostrat que la sensació d’ingravidesa converteix el busseig en un repte manejable per a les persones amb discapacitats físiques. Els estudis han demostrat que els bussejadors amb diferents discapacitats físiques van poder moure’s millor durant el busseig que quan es trobaven a terra, i que els va agradar el nou repte físic i psicològic del submarinisme. A un nivell més fisiològic, també s'ha postulat que el busseig podria ser beneficiós com a teràpia en determinats casos, en relació als nivells d’oxigen i  nitrogen, quan es submergeix la persona a una certa pressió. Això és particularment important per als bussejadors amb amputacions de les extremitats i que tenen un risc més elevat de mala circulació sanguínia.

Són moltes les persones de tot el món, de totes les edats i orígens, que s’apassionen amb el busseig i l’apnea. A part de les evidències científiques, diversos llocs webs promouen aquestes activitats saludables i suggereixen que el busseig beneficia la salut física i mental:  l'opinió col·lectiva de molts bussejadores és que el busseig és "relaxant". Des d’un punt de vista físic, molts llocs web afirmen que el busseig i l’apnea són una bona manera de cremar calories i entrenar diverses parts del cos (músculs de l’esquena i glutis) a causa de la resistència natural de l’aigua. Des del punt de vista psicològic, es fan molts paral·lelismes entre el busseig i un estat meditatiu, que permeten als bussejadors obtenir un estat d’ànim tranquil i relaxant. Els bussejadors s’han de centrar en la respiració i en el moment present, tots dos aspectes clau de la meditació. Així, es pensa que el busseig disminueix l’ansietat i l’estrès i millora l’atenció, l’autoconeixement i el son.

Finalment, els qüestionaris efectuats als bussejadors i apneistes han proporcionat percepcions de primera mà d’aquests  professionals amb experiència sobre els vincles potencials entre les activitats de busseig en el mar i la salut i el benestar, i que necessitarà investigacions en el futur per poder-ho confirmar. Tots els entrevistats coincideixen en que aquestes activitats beneficien tan  la condició física com mental, essent la relaxació un dels principals beneficis de les activitats de busseig. En particular, reporten beneficis per a persones amb malalties mentals i discapacitats físiques, inclosa la tetraplegia, i millora de l'estat d'ànim en persones que estan en tractament de malalties com el càncer.