L'Omega-3: de la conservació dels hàbitats a la salut dels peixos
Els àcids grassos, especialment els omega 3, són un bon indicador de la condició dels animals marins. El tipus i la quantitat d’àcids grassos depèn directament de la seva alimentació, que alhora està íntimament lligada al les característiques de l’hàbitat, molt especialment del seu grau de conservació.
A la Mediterrània hi ha hàbitats que són molt importants en relació als àcids grassos omega 3 com son els fons de grapissar, també coneguts amb el nom de maerl. Són hàbitats emblemàtics de la Mediterrània formats per agregats d’algues vermelles que conformen fons de tipus tridimensionals i on les espècies poden trobar-hi un bon emplaçament per les seves diferents funcions biològiques, com ara la reproducció, el creixement i l’alimentació. Aquestes característiques fan que aquests hàbitats siguin molt productius i tinguin una gran biodiversitat. Els fons de maerl són molt vulnerables als impactes antropogènics com la pesca, i molt especialment a la pesca d’arrossegament, degut a que tots els organismes que els composen tenen un creixement molt lent. La comunitat de maerl està inclosa en l’Annex I de la Directiva Hàbitats de la Unió Europea com a hàbitat prioritari a conservar (hàbitat 1110). A més, les espècies Lithothamnion corallioides i Phymatolithon calcareum que configuren el maerl estan incloses a l’Annex V d’aquesta Directiva europea i, per tant, la recollida i l’explotació del maerl poden estar subjectes a mesures de gestió. Amb tot, les pràctiques de pesca amb arrossegament sobre el maerl es segueixen practicant.
En el marc d’aquest projecte, i tenint en compte la importància dels hàbitats de maerl, s’està duent a terme un estudi experimental on es vol valorar l’estat de salut de dues especies de gran interès pesquer com són els rogers o molls (moll de fang, Mullus barbatus i moll de roca, Mullus surmuletus). L’estudi analitza la quantitat d’àcids grassos omega 3 que els rogers poden adquirir a partir de la ingesta dels àcids grassos dels organismes bentònics (infauna), que conformen la seva dieta. L’estudi compara aquesta ingesta d’àcids grassos en dues zones de diferent tipus de fons, un de maerl i un altre de fang, per tal de conèixer quines són les condicions dels hàbitats i quines són millors per la salut dels peixos.
L’estudi es desenvolupa a dues zones de la costa catalana. Una zona està sotmesa a la pesca d’arrossegament: els caladors de pesca que freqüenta la flota d’arrossegament del port de Blanes. A l’altre zona la pesca d’arrossegament està prohibida, ja que es troba a dintre del Parc Natural de Cap de Creus, però si que s’hi practica la pesca amb arts menors com el tresmall.
Per obtenir els rogers es van fer diferents pesques amb diferents arts, i es va mostrejar un total de 137 rogers. Amb pesques de tresmall es van obtenir 68 individus, 32 a la zona de la Cala Montjoi, dintre del Cap de Creus que és una zona rica en fons de maerl, i 36 a la badia de Roses que és un fons de fang adjacent al Cap de Creus. A la zona dels caladors de Blanes es van mostrejar amb pesca d’arrossegament un total de 69 individus, 37 al calador Garotes que és un fons de maerl, i 32 al calador Capets de fons de fang. Per obtenir els organismes de la infauna es van fer mostrejos amb dragues del tipus Van Been sobre els sediments dels mateixos quatre fons que es van mostrejar els rogers. Es van fer un total de 75 dragues: 30 a Cala Montjoi, 15 a la badia de Roses, 15 al calador Garotes i 15 al calador de Capets.
Per obtenir els àcids grassos omega 3 del peixos es procedia a fer una dissecció del muscle de cada peix, identificats individualment i per cada zona d’estudi. Cada mostra es congelava in situ mitjançant nitrogen líquid i posteriorment en el laboratori del ICM-CSIC es conservaven en una càmera de -80 ºC.
En el cas de les mostres dels organismes de la infauna es procedia a la separació dels organismes del sediment, també in situ, en els grups principals: poliquets, bivalves, gasteròpodes, crustacis, equinoderms. Seguidament es congelaven amb nitrogen líquid i posteriorment es traslladaven a una càmera de -80 ºC del ICM-CSIC.
Un cop realitzada aquesta primera separació dels organismes de la infauna del sediment, la resta de sediment de cada draga es fixava en formol tamponat al 5%, de forma individual i per cada zona d’estudi. Posteriorment, al laboratori es processava aquest sediment, realitzant la separació dels organismes de la infauna en els mateixos grans grups esmentats, per tal de dur a terme la caracterització de las comunitats dels hàbitats seleccionats, maerl i fang de les quatre zones d’estudi.
L’anàlisi dels àcids grassos es porta a terme en un laboratori expert en aquest tipus d’analítica (Anabiol), i s’està caracteritzant la composició de tots ells. Fins ara s’han arribat a detectar fins a 36 tipus diferents d’àcids grassos.
