La Caixa - Cap de Creus

 

Aquest projecte s’ha dut a terme al Parc Natural de Cap de Creus durant el 2017 en el marc del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació Bancària “La Caixa” per a la realització d’actuacions en matèria de recerca, salut i medi ambient als espais naturals protegits gestionats pel Departament de Territori i Sostenibilitat. L’estudi ha estat portat a terme per la Càtedra Oceans i Salut Humana i l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona, i l’Institut de Ciències del Mar (CSIC).

Universitat de Girona (UdG)

Dr. Josep Lloret
josep.lloret@udg.edu

Sr. Arnau Carreño

Institut de Ciències del Mar, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Dra. Montserrat Demestre
montse@icm.csic.es

 

Sr. Alfredo García de Vinuesa

 

A més a més el projecte ha comptat amb la col·laboració dels següents estudiants i professors:

Dra. Conxi Rodríguez

Professora i investigadora de la UdG

Manuel Alcaide

Treball de Final de Grau de la UdG

Sra. Ariadna Clavell

Professora de l’Institut de Castelló d’Empúries

Francesc Aguer Bartra

Treball de batxillerat de l’Institut de Castelló d’Empúries

Introducció

Els ecosistemes marins proporcionen una àmplia gamma de béns i serveis que són essencials per la salut i el benestar de les persones. Entre els beneficis trobem el potencial bioactiu de diferents organismes bentònics (font de noves medicines), els aliments saludables procedents del mar i la disponibilitat dels ecosistemes marins com a lloc de pràctica d’activitats recreatives i d’esbarjo, que actuen com a font de benestar psicològic, emocional i de salut general de les persones.

Entre els beneficis aportats pels ecosistemes marins a la nostra societat (occidental), cal destacar el proveïment d’aliments saludables procedents del mar (productes pesquers) no només perquè són una font de proteïna de qualitat per als consumidors, sinó sobretot perquè contenen àcids grassos omega 3 (àcids grassos n-3 o omega 3). Són un tipus de lípid que trobem en tots els animals i vegetals marins (algues, plàncton, etc.) en forma d'àcid docosahexaenoic (DHA) i d'àcid eicosapentaenoic (EPA), així com també en alguns vegetals terrestres (com la soja, les olives, la grana de lli i les nous) en forma d'àcid alfa-linolènic (ALA). Són essencials per al cos humà, ja que no els pot sintetitzar i la seva ingesta és, en general, beneficiosa per a la salut humana perquè contribueix a una dieta sana: reduint el risc de patir malalties cardiovasculars, prevenció de determinats tipus de càncer i disminució de símptomes relacionats amb malalties mentals com la depressió, entre d’altres.

En aquest context, el projecte de recerca que hem realitzat representa una primera avaluació de com els recursos marins d’una àrea marina protegida poden ser beneficiosos per a la salut de les persones. Per això la fita essencial d’aquest estudi és avançar en el coneixement de les relacions entre els hàbitats marins, els recursos marins i la salut de la gent. Alhora aquest projecte té com a finalitat transmetre a la societat un tema altament importat i al mateix temps molt desconegut, com és la necessitat de protegir els recursos marins i els seus hàbitats, sobretot aquells que poden contribuir a augmentar els àcids grassos omega 3 dels peixos, per tal de contribuir a millorar la salut de les persones.

Objectius del projecte

El present projecte consta de 2 objectius específics:

1. Avaluar els beneficis potencials per a la salut de les persones aportats pels recursos marins del Parc Natural de Cap de Creus

S’ha fet una primera avaluació holística dels beneficis procedents de l’ecosistema marí de Cap de Creus, ja que és el primer treball d’aquest tipus efectuat a una reserva marina mediterrània sobre la temàtica Oceans i Salut Humana. Aquesta valorització s’ha efectuat en base a la recollida de dades procedents de la bibliografia, de tots els components de l’ecosistema (espècies, comunitats i hàbitats).

S’ha avaluat per primer cop els beneficis potencials que aporten els recursos pesquers per a la salut de les persones en termes dels àcids grassos omega 3 que contenen. El projecte ha considerat com a cas d’estudi l’entorn del Parc Natural de Cap de Creus i zona adjacent del Golf de Roses.

S’ha consultat la bibliografia existent a la zona d’estudi, tot creuant informació sobre la presència d’espècies i hàbitats marins a Cap de Creus i les variables d’aquestes espècies i hàbitats relacionades amb la salut humana: contingut d’àcids grassos omega 3 i el potencial bioactiu (antivíric, antibacterià, antitumoral, etc.) de les espècies. Tota aquesta informació obtinguda es relaciona amb els articles i estudis mèdics que descriuen entre d’altres, l’efecte dels àcids grassos omega 3 sobre la salut (disminució del risc cardiovascular, prevenció de determinats tipus de càncer, etc.).

S’ha portat a terme un estudi experimental a Cap de Creus i Golf de Roses per tal de conèixer la relació entre la qualitat i la protecció dels hàbitats, la qualitat dels productes pesquers (en relació als àcids grassos omega 3 que contenen) i la salut dels consumidors. L’estudi s’ha basat en dues espècies comercials molt importants de la zona, el roger o moll de roca (Mullus surmuletus) i el roger o moll de sorra (Mullus barbatus), i un dels hàbitats més productiu i alhora més vulnerable on viuen aquests espècies, i que està disminuint en els darrers anys, com és el maërl o grapissar. A més, s’ha analitzat també l’abundància, diversitat i àcids grassos omega 3 de tots els organismes que formen part de l’ infauna i que formen part de la dieta dels peixos seleccionats, com poliquets, gasteròpodes, crustacis i d’altres petits invertebrats.

2. Transferir els coneixements a la societat sobre la importància de la protecció dels recursos marins per la salut humana

En base als resultats obtinguts en l’objectiu 1 s’ha fet diferents accions per mostrar a la societat la importància de protegir els recursos marins (i els seus hàbitats) d’una reserva marina, com la del Parc Natural de Cap de Creus, per a preservar la salut de les persones. Aquesta és una acció pionera (en relació a les reserves marines i la salut humana) a Catalunya, l’Estat Espanyol i Europa.

En aquest sentit, el 28 de març de 2017 es va organitzar un seminari titulat “Oceans and Human Health: a new discipline linking marine ecosystems with Health and well-being of European citizens”, a càrrec de la professora Lora Fleming, directora de l’European Centre for Environment and Human Health and Chair of Oceans, Epidemiology and Human Health de la University of Exeter Medical School, Regne Unit. La professora Lora Fleming de la Universitat d’Exeter és una experta mundial en la temàtica Oceans i Salut Humana i ha contribuït amb les seves idees a desenvolupar les feines programades.

En segon lloc, la informació recollida durant el projecte ha servit per confeccionar o millorar els apartats específics d’aquesta web referents als omega 3, el potencial bioactiu, etc. i que es resumeixen a continuació. La web és una eina ideal per a mostrar la informació recollida del projecte i que pugui ser consultada fàcilment per tothom (peixaters, tècnics de l’administració, consumidors, estudiants i públic en general). En tercer lloc, la informació recopilada i analitzada ha constituït la base per realitzar tallers i conferències destinades a la població en general. L’informe complet de tot el projecte es pot consultar aquí. Finalment, es va presentar un pòster titulat “Potential health benefits of marine resources in a protected area: the example of Cape Creus” al congrés “Biodiversity and Health in the Face of Climate Change - Challenges, Opportunities and Evidence Gaps“ que va tenir lloc a  Bonn (Alemanya), organitzat per Govern Alemany i l’Organització Mundial de la Salut.

Potencial bioactiu de les espècies de Cap de Creus

S’ha recollit informació sobre el potencial que tenen els organismes marins de Cap de Creus en relació al seu potencial bioactiu.

Tota aquesta informació es troba ampliada a l’apartat potencial bioactiu i a l’informe complet que es pot descarregar aquí.

Les espècies del Parc Natural de Cap de Creus escollides per a estudiar-ne el potencial bioactiu han sigut,  peixos i macro-invertebrats marins, a partir  de les següents bases de dades:

• La col·lecció zoològica de Joan Ortensi.
• Catàleg de la fauna de Cap de Creus.
• Dades del projecte europeu SAFENET.
• Informes de la pesca artesanal al Cap de Creus dels anys 2009, 2010 i 2015.
• Diferents convenis internacionals de protecció de la fauna i la flora marines (CITES o Washington, Barcelona, Berna), llista vermella de la IUCN, el Reial Decret de “Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial”, i la Directiva Hàbitats (Unió Europea).
• Guia d’opistobranquis del GROC (Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya).

S’han documentat un total de 762 espècies de peixos i macro-invertebrats a les aigües del Parc Natural de Cap de Creus i als seus voltants, de les quals 109 podrien tenir algun tipus de potencial bioactiu, representant un 14,30% respecte el total.

Dins de les espècies que poden tenir potencial bioactiu el grup dels peixos osteïctis és el que representa un percentatge més gran respecte el total (21,101%) seguit dels cnidaris (13,761%), porífers i bivalves (10,092%) (Gràfic 1).

Dins de cada grup també s’ha estudiat quin percentatge d’espècies pot presentar potencial bioactiu respecte el total, sent, a excepció dels agnats, els porífers (68,75%), els cnidaris (53,571%) i les ascídies (46,154%) els tres grups que presenten més espècies amb potencial bioactiu documentat respecte el seu propi grup. Per exemple, el 69% de les espècies de porífers documentades poden presentar algun tipus de potencial bioactiu (11 de 16) (Gràfic 2).

Posteriorment es va analitzar per a cada tipus de potencial quin percentatge representava cada grup esmentat anteriorment. Els resultats d’aquestes anàlisis es poden trobar ampliats a l’informe; aquí es mostra una recopilació dels percentatges esmentats anteriorment, separant els diferents tipus de potencial bioactiu estudiats i establint quin percentatge representa cada grup d’animals amb potencial bioactiu documentat (Gràfic 3).

De les 109 espècies documentades amb possible potencial bioactiu, 44 (el 40,367%) poden ser considerades com a vulnerables perquè estan incloses en algun conveni de protecció (Barcelona, Berna, CITES), dins la llista vermella de la IUCN o d’alguna norma (Directiva Hàbitats de la UE o Reial Decret). Dins els grups, és d’especial importància la vulnerabilitat del grups de peixos agnats, condrictis i osteïctis, amb un 100% d’espècies amb potencial bioactiu que són vulnerables, la majoria d’elles incloses a la llista vermella de la IUCN (Gràfic 4).

Tot i que tots aquestes espècies puguin ser considerades com a vulnerables i, per tant, incloses en alguna llista i/o conveni, això no vol dir que estiguin legalment protegits. Actualment degut a la contaminació, els impactes de les activitats turístiques, la sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic fa que moltes poblacions d’espècies autòctones  estiguin veient disminuïts les seves abundàncies i biomasses. És per això que es requereixen de noves mesures de gestió adequades i concretes de totes aquestes espècies vulnerables, fent seguiments de les seves poblacions i/o establint mesures específiques de gestió. Convé urgentment crear convenis de protecció per a aquestes espècies doncs, no només per a la diversitat i la conservació del medi i de l’aliment que n’obtenim, sinó també perquè poden presentar una font potencial de molècules amb propietats d’interès farmacològic beneficioses per a la salut humana.

Les espècies que presenten potencial bioactiu podrien en un futur ser utilitzades per a descobrir nous fàrmacs antibiòtics, antivírics o antitumorals.  L’objectiu final és ser capaç de trobar la molècula amb potencial bioactiu, aïllar-la, sintetitzar-la químicament (per tal que no calgui explotar l’espècie de manera continuada) i fer-ne assajos clínics per garantir-ne la seguretat i els efectes.  Atès que moltes d’aquestes espècies amb potencial bioactiu són sèssils o molt poc mòbils com les ascídies, gorgònies, bivalves i alguns equinoderms, cal reforçar les mesures de conservació ja que aquestes espècies ràpidament es veuen perjudicades per l’acció de la pesca d’arrossegament, les àncores dels vaixells que fondegen, o l’acció involuntària dels submarinistes. També caldria fer accions de divulgació als ciutadans, pescadors, consumidors i empreses turístiques de Cap de Creus (busseig, nàutica etc.) per tal de poder difondre la importància de la protecció de les espècies amb potencial bioactiu. Per exemple, establint uns codis de conducta que ajudessin a la protecció d’aquestes espècies amb potencial bioactiu abans no s’inclouen en un conveni de protecció, distribuint-los a les empreses que promouen l’activitat turística i/o la confraria de pescadors per tal de conscienciar-los i que també conscienciïn als seus clients i pescadors.

Els àcids grassos omega 3 i la salut humana: un exemple basat en els recursos pesquers de Cap de Creus

Aquest treball es basa en una anàlisi de bibliografia diversa (articles científics, informes, etc.) sobre el contingut lipídic de les espècies més capturades, tant per mètodes artesanals de pesca, com poden ser el palangre, la solta o el tresmall utilitzats dins de Cap de Creus, com per altres arts de pesca més industrials, com podrien ser les xarxes de ròssec o encerclament, als voltants de Cap de Creus. Els desembarcaments tenen lloc als ports de Cap de Creus (Roses, Cadaqués, Port de la Selva i Llançà), i en aquest treball s’intenta estimar les aportacions  d’àcids grassos omega-3 (EPA i DHA) de les espècies més capturades pels arts de pesca artesanals i no artesanals, dins de Cap de Creus i als voltants. Les dades que aporten aquests estudis i webs de nutrició es van estandarditzar amb els kg de captures de les espècies més pescades als ports de Cap de Creus al 2015 (excloent Cadaqués, on el volum de captures és molt baix), per tal de realitzar una estimació del que ens aportarien aquestes espècies amb les dades dels estudis.

El treball complet es pot descarregar aquí.

La zona escollida per fer aquest estudi és el Cap de Creus i s’ha considerat tres ports (Roses, Port de la Selva i Llançà) que són els més importants a Cap de Creus i abasteixen de captures a tota la població local i dels voltants.

Quantitat de captures de peixos pescats a Cap de Creus i als seus voltants

La sardina (Sardina pilchardus) i l’anxova (Engraulis encrasicolus), seguit del lluç (Merluccius merluccius) són les tres espècies més capturades per mitjà de mètodes no artesanals (arrossegament i encerclament) al voltant de Cap de Creus (representen un 39,71% del total de captures al 2015 pels tres ports avaluats) mentre que, per a la pesca artesanal efectuada dins de Cap de Creus, hi predomina el bonítol (Sarda sarda) com a espècie més capturada (amb aproximadament un 30% del total de captures artesanals).

Quantitat d’Omega 3 totals pescats al Cap de Creus de manera artesanal

Es pot observar a la figura 1 com les espècies que aporten (en kg a les captures) un contingut més alt d’omega-3 als consumidors locals són, de major a menor: el congre (Conger conger), la círvia (Seriola dumerili) i el bonítol (Sarda sarda).

Quantitat d’Omega 3 totals pescats als voltants de Cap de Creus amb mètodes no artesanals (arrossegament i encerclament)

Els resultats mostren com les espècies més pescades amb arrossegament i encerclament als voltants de Cap de Creus són els petits pelàgics com el seitó (Engraulis encrasicolus) i la sardina (Sardina piclhardus) i, per tant, seran les espècies que, a la pràctica, acabaran aportant més omega-3 a la població local en relació a les captures (Figura 2).

Aquestes espècies són també molt apreciades a la gastronomia pel seu gust i, a més, són les que més contingut de lípid i omega-3 emmagatzemen al múscul, cosa que potencia el benefici per la salut dels consumidors locals.

L’Omega 3 dels peixos, la qualitat de l’hàbitat i la salut humana: un exemple basat en dues espècies comercials, el moll de roca (Mullus surmuletus) i el moll de fang (Mullus barbatus).

Els hàbitats protegits dels impactes de la pesca, mantenen una comunitat més estructurada i una major diversitat d’organismes, el que representa una major quantitat i qualitat de preses pels peixos. Un d’aquests tipus d’hàbitat és el dels fons de Maërl, protegit per l’annex 1 de la directiva hàbitats, que es coneix amb el nom de grapissar (Fig. 1a). A l’àrea del Cap de Creus hi trobem aquests fons de grapissar protegits de la pesca d’arrossegament i que alhora són molt importants per a la pesca artesanal. Es té poca informació encara de com els hàbitats protegits en reserves marines com les de Cap de Creus, i sobretot en relació als anomenats “hàbitats essencials per als peixos” com el grapissar, poden afectar la quantitat de lípids en general i els omega 3 dels peixos que s’alimenten en aquests fons bentònics. Si bé tots els peixos tenen omega-3, la quantitat que en tinguin depèn de les característiques pròpies del peix, però també i de manera molt especial, de la qualitat de l’hàbitat on viuen que determina la qualitat i quantitat de les preses de que els peixos s’alimenten.

És per això, que a més de saber els àcids grassos que tenen els peixos, també s’ha d’avaluar el paper del Maërl per conèixer els nivells d’omega 3 dels invertebrats que hi viuen (infauna) i que són una peça clau de peixos com els moll de roca (Fig. 1b). D’aquesta manera es pot establir una relació entre els béns i serveis que ens ofereix el sistema natural del Cap de Creus, els peixos que explotem per menjar i la salut humana.

Localització i identificació del maërl a Cap de Creus

Amb la informació procedent dels pescadors més experimentats de la zona que pesquen amb el tresmall, i els treballs previs realitzats per la UB i CBBA s’han pogut identificat dues àrees on hi ha fons de grapissar o maërl (Fig. 2):  dins la zona del Cap de Creus, a la zona de Cala Montjoi, i a la zona del Golf de Roses.

Mostrejos d’infauna i de moll de fang i de grapissar a la zona de Cap de Creus i Golf de Roses

Aquests mostrejos són la base de les anàlisis dels índexs de condició i de l’estat energètic relacionat amb el creixement, entre la talla i el pes, que s’ha fet en el cas de les dues especies de molls, i per les posteriors analítiques relacionades amb els àcids grassos, tan pels molls com pels invertebrats de la infauna.

Es van establir 6 estacions a la zona de maërl i 3 estacions a la zona de fang per mostrejar amb la draga Van Veen (9 estacions en total). A cada estació es va mostrejar 5 dragues per aconseguir la mostra mínima necessària d’organismes, just on es van capturar els peixos per tal de que la relació dels individus i la seva dieta fos el més directa possible (Fig. 4).

32 individus de moll de roca (M. surmuletus es van capturar amb un tresmall de 700 metres a la zona de Cap de Creus, just al mateix lloc on s’havien fet les dragues per a la infauna. A la zona del Golf de Roses es van obtenir 36 molls de fang (M. barbatus). (Fig. 5).

Fig. 4. Seqüència d’imatges del mostreig amb la draga van Veen per la infauna a la zona de Cap de Creus i Golf de Roses.

Fig. 5. Seqüència d’imatges del mostreig amb tresmall dels molls a la zona de Cap de Creus i Golf de Roses.

Treball de laboratori

Un cop a terra, es va procedir al treball de laboratori el més ràpid possible, per la importància de treballar amb tots el organismes el màxim de frescos i vius.

Es va mesurar la talla i el pes total de cada individu de moll pescat. Tot seguit se’ls va disseccionar, tot anotant el pes del fetge i el pes eviscerat de l’animal. El pes de la gònada no es va incloure ja que tots els individus es trobaven en fase de repòs gonadal (havien ja fet la posta). El fet de que els peixos estiguessin en estat de reproducció de repòs es va considerar prioritari, per tal de que ja no hi hagués interferència entre la reproducció i l’acumulació de reserves energètiques.

Seguidament es va extreure tota la part muscular dels peixos, procedint de la mateixa manera per cada a individu i, desprès de col·locar el muscle extret en bosses de plàstic correctament identificades, es van introduir en un bidó de nitrogen líquid per tal d’ultra congelar-les. Aquest procediment es el que es segueix per fer l’analítica dels àcids grassos. (Fig. 6.)

Fig. 6. Seqüència d’imatges del treball de laboratori amb els exemplars de moll mostrejats.

La mostra de sediment es va tamisar per seleccionar els organismes vius de fins a 1mm, que es van agrupar en els següents grups: equinoderms, bivalves, gasteròpodes, crustacis i poliquets dipositats en petits vials al bidó de nitrogen líquid per a la seva congelació i posterior anàlisi dels omega 3 (Fig. 7). Tant el contingut en àcids grassos omega 3 de les mostres de múscul dels dos molls com de la infauna han estat analitzats per cromatografia de gasos després d’un tractament preliminar seguint la metodologia química estàndard per a l’extracció i separació d’àcids grassos. Aquestes anàlisis han estat efectuades per un laboratori extern especialitzat.

Caracterització de la condició

La representació del índex de condició de la relació talla i pes ens indica que les dues espècies mantenen un valor de talla i de pes ben correlacionats, i que el moll de roca mostra un creixement en pes una mica més ràpid si comparem per a una mateixa talla el pes corresponent. Veiem que el moll de fang (M. barbatus) per una talla mitjana de 18.71 cm mostra un pes mitja de 84.7 g, mentre que el moll de roca (M. surmuletus) per una talla mitjana de 18.76 cm el pes mitja és de 94.93 g (Fig. 8).

També s’ha analitzat l’índex de condició en relació al fetge, que es coneix com a índex hepatosomàtic (IHS) pels dos molls estudiats i s’ha fet la representació dels valor calculats pels dos molls. El càlcul s’ha fet en base al pes eviscerat i al pes del fetge de cada individu segons la formula:

IGS = 100 * (Pes fetge / Pes eviscerat)

La figura 9 mostra que hi ha una lleugera diferencia entre els dos IGS. No obstant això, aquesta diferencia no es significatives al 95% de confiança, tal com ens mostra la imatge dels boxplots (Fig. 10) i el resultat del test de Wilcoxon ( p-value = 0.1455).

Protecció de l’hàbitat, qualitat dels recursos marins de Cap de Creus i salut de les persones.

Els índexs de la condició dels peixos són un indicador de la qualitat dels fons bentònics on viuen i de les comunitats de les que es poden alimentar. A més són útils per avaluar l’estat de salut dels propis individus així com la productivitat de les poblacions explotades, alhora que ens poden indicar els beneficis que poden tenir per a la salut humana.

Per aquest motiu és molt necessari controlar els efectes que l’activitat pesquera pot tenir sobre els hàbitats i comunitats bentòniques i els recursos explotats, ja que els peixos són, a més d’una font de proteïna de qualitat, una font natural d’àcids grassos omega-3 d'origen marí (DHA, àcid docosahexaenoic i EPA, àcid eicosapentaenoic). Per tant, s’ha de controlar que no es perdin els omega 3 que ens proporcionen els recursos pesquers, ja que contribueixen a prevenir determinades malalties com les cardiovasculars i el càncer, dues de les causes principals de mort per malaltia al món occidental.

Entre els hàbitats on els peixos costaners d’interès comercial podrien trobar millor quantitat i qualitat de les preses hi hauria els hàbitats protegits, com és el cas del Cap de Creus, on hi ha fons de maërl. Per això cal una bona gestió de la pesca i el control de l’esforç per a mantenir la qualitat i els béns i serveis que ens dona aquest hàbitat. Partint d’aquesta premissa, és positiu avaluar el paper del maërl per conèixer els nivells d’omega 3 dels invertebrats que hi viuen (infauna) i poder establir així una relació amb els nivells d’omega 3 que trobem als peixos comercials que viuen en aquests hàbitats i s’alimenten d’aquesta infauna.

Com s’ha vist fins ara, aquest treball posa de manifest la relació entre protecció de l’hàbitat (maërl)-qualitat de les preses (infauna)-qualitat de les espècies comercials (roger de roca i roger de fang )-beneficis per al consumidor. Amb la hipòtesis de partida, que existeix una relació entre aquests paràmetres, es donen arguments, no només en termes ecològics com s’ha fet fins ara, sinó també per a la salut humana. Aquest treball permetrà, a manera d’exemple però amb la possibilitat d’exportar-se a altres combinacions d’habitats, valorar, protegir i gestionar millor un hàbitat vulnerable (com és el maërl) i una espècie d’interès pesquer com és el roger, ja sigui el de grapissar o el de fang.