La pesca ha estat des de fa segles una font de nutrients per a les persones, aportant una quantitat abundant de proteïnes bàsica en la dieta a Catalunya i al món. Pescadors, administracions i científics han intentat gestionar la quantitat de peix per a poder optimitzar la quantitat d’aquesta proteïna disponible als consumidors. Amb tot, la millora en l’accés a la proteïna per part de la gent fruit de l’augment del poder adquisitiu i la disminució del preu de la proteïna als països desenvolupats (bàsicament per la disminució del preu dels productes carnis), juntament amb els canvis en els hàbits alimentaris, han comportat una situació actual d’excés d’ingesta de proteïnes procedents d’animals terrestres, i la pèrdua del valor del peix com a font de proteïna bàsica que tenia anteriorment. Els consumidors occidentals consumeixen cada dia menys quantitat de peix (per càpita) i, amb el pas dels anys, el valor del peix a la dieta ha anat disminuint en detriment d’altres fonts de proteïna com la carn i els ous, fins i tot als països mediterranis, on el peix i el marisc havien constituït tradicionalment un element clau de l’anomenada "dieta mediterrània".
És en aquest context que el peix i el marisc prenen cada cop més valor, en relació a una dieta sana, no com a font de proteïna sinó com a font important d’àcids grassos omega 3. Els àcids grassos omega-3 són un tipus de lípids de la família dels àcids grassos que el cos humà no pot sintetitzar i que, per tant, els ha d’incorporar a través de la dieta. Nombrosos estudis científics han estudiat i destacat les propietats beneficioses que la ingesta d’aquests lípids pot tenir per a la salut humana, com la disminució del risc de patir malalties cardiovasculars i la prevenció de determinats tipus de càncers, com el de mama. A més, també s’utilitzen en el tractament d’altres malalties inflamatòries, així com per a la prevenció de malalties mentals i de la depressió.
Els omega-3 es troben a les espècies marines en forma, majoritàriament, d’àcid docosahexaenoic (DHA) i àcid eicosapentaenoic (EPA), així com també en alguns vegetals terrestres (com la soja, les olives, la grana de lli i les nous) en forma d’àcid linolènic (ALA). Tots els animals marins tenen omega-3, tot i que no en la mateixa proporció: es troba en grans quantitats en els peixos blaus (sardina, anxova o seitó, verat, etc.) i en menor quantitat en els peixos blancs (lluç, rap, bacallà, etc). Als peixos blaus, aquest lípid es concentra sobretot en la musculatura, ja que solen ser espècies nadadores que realitzen importants migracions al llarg del seu cicle biològic i necessiten grans quantitats de greix per a tenir prou energia. D’altra banda, els peixos blancs, corresponen a espècies majoritàriament sedentàries que viuen força relacionades amb el fons. La carn dels peixos blancs és rica en proteïnes, i concentren el greix sobretot al fetge. Aquest és un factor important a l’hora de consumir peix, ja que la part que mengem del peix és normalment el muscle, mentre que les vísceres són normalment rebutjades i retirades del peix abans de consumir-lo. Malgrat que les vísceres emmagatzemen molt omega-3, també tenen contaminants com el mercuri.
És important remarcar que el contingut d’omega-3 dels peixos no és constant, sinó que fluctua al llarg de l’any. Un dels factors que fa variar el contingut d’omega-3 dels peixos és l’època reproductiva ja que, durant l’època de posta, els peixos acumulen el lípid, i per tant l’omega-3, a les gònades amb la finalitat de garantir una bona posta i desenvolupament dels ous.
Malgrat la rellevància dels àcids grassos omega 3 per a la salut humana, i com a factor de valorització dels productes pesquers, no existia fins ara cap estudi a Catalunya que tractés aquest tema de manera integral, per la qual cosa aquest projecte pretén omplir un buit d’informació que és important per al sector pesquer i per als consumidors.