Les espècies termòfiles són aquelles que, degut al canvi climàtic que afavoreix l’augment de la temperatura de l’aigua del mar, expandeixen la seva distribució geogràfica cap a zones on fins fa poc l’aigua era més freda. Són espècies que ja habitaven altres regions del Mediterrani, per tant no són exòtiques.
Al mar Mediterrani, l’increment d’abundància de biota termòfila pot ser descrita per dos grans processos de canvi que involucren tant espècies autòctones com exòtiques: l’extensió cap al nord i millora de les espècies termòfiles autòctones (és a dir, meridionalització) i la introducció i extensió de les espècies termòfiles exòtiques (és a dir, tropicalització).
Degut a l’escalfament de l’aigua del mar, moltes espècies termòfiles autòctones han ampliat molt el seu rang de distribució i són cada cop més abundants sobretot a la part nord-oest de la conca del mediterrani. És el cas per exemple del fadrí (Thalassoma pavo), que els últims anys és molt més comú veure’l al llarg de tota la costa Catalana; o el cas de la barracuda (Sphyraena viridensis), la llampuga (Coryphaena hippurus) i l’alatxa (Sardinella aurita), entre altres espècies.
Valorització de les espècies d’interès pesquer que estan incrementant pel canvi climàc a través del seu consum saludable i una pesca sostenible