Quant omega-3 es pesca a la Costa Brava?

Primer de tot s’ha fet una recerca sobre quines són les espècies més capturades als ports més importants de la Costa Brava: Blanes, l’Escala, Llançà, Palamós, Port de la Selva, Roses i Sant Feliu de Guíxols. Aquesta recerca s’ha efectuat per mitjà de la recollida de dades aportades per la Generalitat de Catalunya. S’han tingut en compte el període que va des de 2015 fins al 2017. Aquestes espècies suposen entre el 80-90%  de les captures a cada port. Amb les dades de captures, s’ha calculat la mitjana de tones desembarcades als ports durant el període d’estudi.

S’ha cercat bibliografia diversa sobre cada espècie avaluada per a obtenir el contingut d’omega-3 mig de l’espècie en qüestió. El contingut lipídic de cada una de les espècies avaluades s’expressa en mg/100g de múscul, que és la part comestible del peix, i s’obté de diversos articles científics i webs de nutrició. Amb els valors del contingut en omega-3 de tots els articles i/o webs, es calcula una mitjana de contingut d’omega-3 per a cada espècie. Aquest valor, multiplicat pels Kilograms desembarcats a port, permetrà obtenir la quantitat de kilograms d’omega-3 que aporta cada espècie avaluada al consumidor (és a dir, els kilograms d’omega 3 pescats).

Els resultats mostren que les espècies que acumulen més omega-3 a la musculatura  són, en general,  les espècies pelàgiques. Les espècies bentòniques acumulen majoritàriament el lípid al fetge, mentre que el marisc té un contingut de greix baix.

Com que a la Costa Brava les espècies més pescades són els petits pelàgics (sardina i anxova; gràfica 2), que representen un 64% de les captures totals, aquestes espècies aporten la major quantitat d’omega 3 a port i són per tant la font d’omega-3 més important per als pobles de la Costa Brava (gràfica 3).

El contingut d’omega-3 rarament es manté constant al llarg de l’any, per això, en aquest estudi, a part d’analitzar el contingut d’omega-3 de les espècies, també hem estudiat les fluctuacions d’aquest àcid gras al llarg de les diferents estacions. El seitó, per exemple, acumula greix durant l’hivern (gràfica 4). A la primavera, quan les aigües s’escalfen, s’aproximen a la costa per a realitzar la posta, i és en aquest moment quan es capturen. Pel que fa  la sardina les majors concentracions d’omega 3 es donen durant els mesos de tardor i estiu, que coincideixen amb el període òptim de pesca, mentre que durant l’hivern i la primavera duen a terme la posta i, és en aquest període que el contingut d’omega-3 es redueix (gràfica 5).

Quina és la quantitat real d’omega-3 que tenen les espècies capturades a la Costa Brava?

Tot i que existeix informació sobre el contingut d’omega-3 en diferents espècies marines capturades al Mediterrani i l’Atlàntic, hi havia fins ara molt poca informació sobre el contingut en omega-3 de les espècies que es capturen a Catalunya. Com que el contingut d’omega-3 pot ser molt diferent segons la zona de captura i l’hàbitat, i es pot degradar com a conseqüència del temps de transport (aspecte crític en els exemplars pescats a mars llunyans), és necessari avaluar el contingut en omega-3 de les espècies capturades localment.

El mostreig, que permet abastar un número d’individus representatiu per a cada espècie,  es realitza en col·laboració directa amb els pescadors, confraries i peixaters de la Costa Brava. Per analitzar el contingut d’omega-3, els individus es mesuren, es pesen i se’ls hi treu una porció del múscul d’aproximadament 100 grams. Cada  10 individus es constitueix una mostra i per a cada espècie s’analitzen 6 mostres per la qual cosa es constitueix un mostreig de més de 60 individus per espècie. Addicionalment, per aquelles espècies que acumulen omega-3 al fetge, com són el congre, el lluç, el rap i el tauró gat, se’ls hi extreu aquest òrgan i s’agafa una porció . Les mostres de múscul i fetge, un total de 240,  es congelen a -80 ºC i posteriorment es porten  al laboratori Anabiol, que fa l’anàlisi dels àcids grassos Omega 3. El peix sobrant es lliura al Centre d'Acollida i Serveis Socials “La Sopa” de Girona.

Segons els resultats dels mostrejos, es va elaborar un ranking d’omega-3. Els mil·ligrams d’omega-3 seguien un interval de 250 mil·ligrams per cada 100 grams de peix. Aquest intervals, es van emprar en la fabricació d’etiquetes per cada una de les espècies mostrejades que posteriorment es repartirien entre les peixateries de la Costa Brava.

Totes les espècies analitzades tenen omega-3, tot i què no en la mateixa proporció: es troba en grans quantitats en els peixos blaus, que neden a mitja fondària (sardina, anxova o seitó, verat, etc.), i en menor quantitat en els peixos blancs, que viuen prop del fons (lluç, rap, etc.). Als peixos blaus, aquest lípid es concentra sobretot en la musculatura mentre que en els peixos blancs es concentra al fetge. Amb tot, hi ha peixos blancs com el roger (moll) que tenen un alt contingut d’omega-3 en el múscul.
baix. El contingut d’omega-3 en una mateixa espècie no és constant, sinó que varia al llarg de l’any en funció de fisiologia del peix, sobretot en relació a la posta i la disponibilitat d’aliment.

Les quantitats (kg) d’omega-3 desembarcades als principals ports de la Costa Brava al llarg dels anys va variant segons l’espècie. Per exemple, en el cas de la sardina, l’evolució seria clarament a la baixa per la disminució progressiva de les captures d’aquesta espècie. Això fa que el consumidor es quedi privat cada cop més d’aquesta font de salut natural i local: una prova més que cal conservar els estocs pesquers per preservar la salut de les persones.