Les fonts d’omega-3 alternatives

En els ports de pesca de la Costa Brava es desembarquen cada dia una gran diversitat d’espècies de la Mediterrània, però moltes d’aquestes espècies que abans es consumien habitualment a les llars han anat perdent valor, com l’oblada, el sorell o el capellà, mentre que altres espècies que han augmentat suposadament pel canvi climàtic estan incrementant el seu valor gastronòmic, com la gamba blanca o el trencahams. Són aquestes “altres” espècies les que poden suposar una font d’omega 3 complementària a les espècies tradicionals.

Una font complementària d’omega-3 és la que procedeix per tant d’espècies que, probablement a causa de l’escalfament de les aigües (canvi climàtic), han anat augmentant a la Costa Brava en els darrers anys, com l’alatxa, la gamba blanca o la mevla, i cada cop se’n capturen més i aporten així omega-3 “nous”.

Una altra font d’omega-3 complementària és la que procedeix d’espècies tradicionals de la Costa Brava que actualment es consumeixen poc (poc valorades) i les poblacions de les quals sembla que es troben en bon estat, com la boga, el capellà, el sorell, la llissa o el bis. Per tant, poden ser una font d’omega-3 que contribuiria a disminuir la pressió pesquera sobre aquelles espècies que tenen unes poblacions que no estan en tan bon estat.

A més, també hi ha espècies que emmagatzemen la major part de l’omega-3 al fetge, com passa amb la maire i el gat, i que poden aportar una font d’omega-3 alternativa (amb tot caldrà avaluar el contingut en mercuri en el fetge d’aquestes espècies, perquè sovint el fetge és un òrgan que pot acumular mercuri i altres contaminants).

A la recerca dels omega-3 alternatius

Cada vegada més consumim menys varietat d’espècies de peix, peix fresc i de proximitat. Les darreres estadístiques del MAPA (2016) apunten a un descens del 16% en 9 anys del consum de peix fresc (2008-2016) davant l’increment del peix en conserva, mentre el peix congelat representa un 10,5% del total del producte pesquer consumit a les llars.

La modificació dels patrons de consum dels darrers 50 anys estan motivats per canvis socioeconòmics, d’estil de vida i canvis culturals. Aquests canvis han comportat a mar, la sobreexplotació d’algunes espècies, i en terra, la pèrdua de la biodiversitat alimentària.

Malgrat que el valor de mercat es pot traduir com un indicador del valor social del producte, aquest no representa, en termes relatius, un indicador dels graus d’apreciació d’aquest producte. La qual cosa té molt a veure amb el coneixement cultural i la seva transmissió. És a dir, té a veure amb una “cultura del peix”. Curiosament, algunes espècies poc preuades al mercat mereixen un gran reconeixement pel seu gust d’alguns dels seus consumidors que “a casa” sempre en menjaven.

Amb la voluntat de recollir coneixement sobre el consum d’aquelles espècies que en els darrers anys han perdut interès pel consumidor i/o tenen baix valor de mercat, s’estan recollit entrevistes a pescadors, famílies de pescadors i a gent relacionada amb el mar dels ports de Roses, Blanes i Palamós. Se’ls pregunta sobre el consum de determinades espècies (com ara el sorell, bis, congre, lliça, capellà, boga, etc), de l’aprofitament alternatiu d’aquestes i altres espècies així com receptes i formes de consum d’abans i ara. També se’ls pregunta pel consum d’espècies més ben valorades pel mercat (gamba blanca, gamba vermella, escamarlà, orada, lluç, tonyina, emperador). L’entrevistat, a més, afegeix altres espècies que no s’inclouen a la llista, algunes que ja no es pesquen perquè quasi han desaparegut (per exemple, la vaca tremolosa) i altres perquè han deixat de consumir-se degut a que responen a pesqueres ara protegides i que queden lluny dels nous hàbits de consum (com ara el dofí), mentre altres cada vegada prenen més rellevància (trencahams, negrito), sembla ser que pels efectes del canvi climàtic.

Amb l’ànim d’incorporar el ventall més ampli possible de consumidors de peix de la Costa Brava, i del més variat perfil social i cultural, s’estan entrevistant consumidors tant d’aquí com procedents d’altres cultures  (com ara de l’Àfrica: Nador, Tetuan, Mali) però que comparteixen una “cultura del peix”. Aquest col·lectiu de consumidors se l’ha localitzat a través peixateries del mateix col·lectiu a Torroella de Montgrí i la Bisbal, o peixateries de poblacions amb forta presència d’aquest perfil de consumidors com el cas de Salt.

S’han efectuat 25 entrevistes (telefòniques i cara a cara) que aporten dades molt variades sobre el consum de peix.  I més enllà d’un receptari de cuina l’objectiu d’aquesta recerca és proporcionar dades sobre maneres de consumir peix en context contemporani, que permetin transformar el concepte de consum de peix aportant idees per a la elaboració de nous productes pesquers des de l’intercanvi cultural i fomentant l’ampliació de la biodiversitat alimentària, i l’alimentació segura i saludable en termes de sostenibilitat ambiental.