La relació entre la salut dels ecosistemes marins i la salut de les persones
Malgrat que la ingesta de peix reporti beneficis per a la salut humana, l’augment de la contaminació marina durant les darreres dècades, sobretot pel que fa als vessaments de metalls pesants com el metilmercuri provinent de les indústries i fàbriques metal·lúrgiques, estan provocant que els ecosistemes marins integrin aquests contaminants a la cadena tròfica i es vagin bioacumulant a mesura que augmenta el nivell de la xarxa tròfica i es vagin bioacumulant a mesura que augmenta el nivell de la xarxa tròfica.
Els humans, com a últim esglaó de la cadena tròfica, ingerim aquests organismes contaminats de metilmercuri. Si continua aquesta ingesta de manera prolongada i en quantitats elevades, això pot portar problemes a llarg termini, perquè el mercuri s’acumula entre altres òrgans al cervell i pot provocar alteracions neurològiques.
No obstant això, cal remarcar que són els peixos de gran mida (tonyina, peix espasa...) són els més problemàtics, ja que són els que més mercuri poden acumular als seus teixits. Per tal que apareguin els primers símptomes d’intoxicació per metilmrcuri en els humans, és necessari una ingesta de peix i marisc contaminat continuada i prolongada en el temps,amb una freqüència elevada (més de 5 porcions/setmana).
Hi ha recomanacions específiques per les dones embarassades o que estan alletant, i els infants: per aquests col·lectius s’aconsella evitar el consum de grans peixos depredadors com la tonyina o l’emperador (peix espasa).
Un altre dels grans contaminants dels ecosistemes marins són els plàstics, que des de fa dècades s’abocaquen al mar.
La ingesta de plàstic per part de peixos, ocells i mamífers marins causa la seva mort, i a més a més els plàstics es degraden a microplàstics, cosa que provoca que els organismes els ingereixin i els acumulin als seus teixits amb conseqüencies greu per la biodiversitat.
Malgrat que els efectes de la ingesta de microplàstics sobre la salut humana encara són objecte d’investigació, no es descarta que puguin provocar a llarg termini alguna patologia a les persones.
A la contaminació marina cal afegir la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels hàbitats a causa de determinats arts de pesca (figura 6) i d’algunes activitats turístiques a mar. Aquesta pèrdua de biodiversitat repercuteix indirectament sobre la salut de les persones, ja que entre d’altres coses, disminueixen els estocs d’omega 3 marins. A més alguns peixos com la sardina o l’anxova tenen menys omega 3 pels canvis que s’estan produint amb la seva alimentació (plàncton) en relació al canvi climàtic.
En aquest context de promoció d’un estil de vida sà i respectuós amb el medi ambient, però, és important consumir peix de proximitat i capturat de manera sostenible.
A més a més, l’alteració dels ecosistemes marins comporta una pèrdua o degradació dels espais blaus, fet que impossibilita la pràctica d’activitats saludables com la natació o el snorkel i, per tant, es perd una possibilitat terapèutica natural.
Per aquestes raons, l’objectiu final de la Càtedra Oceans i Salut humana és difondre i conscienciar a la gent que:
- Protegir la biodiversitat és protegir la nostra salut
- La salut dels mars i oceans és també la nostra salut
- Cal promoure la conservació dels recursos pesquers i de l'ecosistema marí com a font de salut: la mar de salut !
