Potencial bioactiu

Els compostos bioactius són, segons el consens científic i mèdic actual, molècules químiques essencials i no essencials trobades a la natura, que formen part de la cadena alimentària i que poden tenir efectes beneficiosos potencials sobre la salut humana.

Aquestes molècules són produïdes per un ampli rang d’organismes, que van des de bacteris, fongs i algues microscòpiques fins a organismes complexos, com les algues macroscòpiques, plantes i animals. A la Mediterrània, on es centra bàsicament la informació que es presenta aquí, s’han trobat diferents espècies d’animals que tenen potencial bioactiu, d’entre elles la majoria són organismes bentònics dels que se’ls ha aïllat compostos químics que els serveixen com a mitjà de defensa contra depredadors, organismes competidors, paràsits o microorganismes invasors. D’altra banda, els organismes marins viuen en una gran diversitat d’hàbitats amb multitud de condicions diverses com ara pressió, salinitat, temperatura i il·luminació i, per tant, propicien a la formació de diversos tipus de compostos bioactius exclusius.

Aquests compostos són molt variats: pèptids anticancerígens, caracteritzats per la seva acció citotòxica i antitumoral contra diferents línies de cèl·lules cancerígenes; metabòlits secundaris antibacterians i antivirals, toxines (i antitoxines) produïdes per diferents espècies marines, com ara la tetrodotoxina produïda pel peix globus; olis essencials, trobats especialment al peix i marisc, que la cultura popular els atribueix nombroses propietats curatives i terapèutiques.

Sabies que...

Un exemple d’una molècula descoberta en un organisme marí i que actualment forma part de la nostra vida quotidiana és la insulina. La insulina fou descoberta inicialment en el pàncrees del rap blanc (Lophius piscatorius). Un cop analitzades les seves propietats i descobert el seu potencial per ajudar malalts de diabetis, es va començar a utilitzar insulina provinent dels pàncrees dels porcs (més abundants que els raps) per la tractament d’aquests pacients. Actualment però ja se n’ha descobert el codi genètic humà de la insulina i ja no s’utilitzen porcs per a la producció d’aquesta, ara és sintetitzada massivament per bacteris. La insulina humana produïda per bacteris és més eficaç, més pura i provoca menys rebuig que la porcina. 

Segons la seva diana el potencial bioactiu pot ser classificat en diferents tipus, entre d’altres:

Antibacterià
Antivíric
Antitumoral
Citotòxic
Antifúngic
Antioxidant
Antiinflamatori
Anticoagulant