Potencial antiinflamatori
El potencial antiinflamatori es caracteritza per reduir o evitar la inflamació d’un teixit o d’un grup de cèl·lules.
La inflamació és una acció defensiva del propi organisme per combatre algun tipus de dany, però descontrolada pot provocar diversos tipus de complicacions. Aquesta es pot combatre ja sigui bloquejant la ciclooxigenasa (COX) (un dels principals agents inflamatoris), inhibint l’acció dels leucotriens o bé impedint l’entrada de macròfags als teixits.
Actualment uns dels tipus de medicaments més utilitzats al món són els antiinflamatoris. Els coneguts àcid acetil salicílic (aspirina) o l’ibuprofè entren dins aquesta categoria, a més de tenir marcats efectes analgèsics. Alguns antiinflamatoris però provoquen danys a l’aparell digestiu o bé contenen hormones com els corticoides que poden alterar la homeòstasi, és per això que és necessari buscar noves molècules amb potencial bioactiu alternatives a les usades actualment.
Dins de les espècies que s’ha descobert potencial antiinflamatori destaquen alguns peixos osteïctis com la bacora (Thunnus alalunga) i l’anguila (Anguilla anguilla) que presenten aquesta activitat en extractes glandulars i a les espines i en els òrgans interns, respectivament. Aquests extractes inhibeixen l’activació de la via de les ciclooxigenases. Dels cnidaris esmentats a l’apartat de potencial bioactiu citotòxic repeteixen els fideus de mar (Anemonia sulcata) i la tomata de mar (Actinia equina) que, de la mateixa manera que els seus extractes produeixen un potencial citotòxic, aquests en dosis baixes controlades produeixen un efecte antiinflamatori a través de la inhibició de la via de la fosfolipasa en un model d’inflamació per entrada de macròfags als teixits. També trobem una inhibició semblant en cas d’extractes hidrolitzats obtinguts del musclo comú (Mytilus edulis) o de l’esponja Geodia cydonium, que, inhibint la inflamació del teixit mamari, ajuda a combatre la proliferació d’algunes línies tumorals de càncer de mama.
