Potencial antivíric
El potencial antivíric d’un organisme és la capacitat que presenta aquest per combatre les infeccions produïdes per virus.
Aquest mecanisme pot ser molt divers, ja sigui impedint l’entrada del virió mitjançant la senyalització d’aquest amb proteïnes perquè sigui fagocitat pels macròfags, impedint la transcripció del virus i la integració d’aquest dins el genoma, la replicació del material genètic, o bé la encapsulació del virus.
Actualment les infeccions víriques són arreu del món un problema per a la salut de les persones. Virus dels quals no s’ha descobert cap cura, com el VIH, l’ebola, la grip aviar o la grip A, són causants de milions de morts a tot el món. És necessari doncs seguir investigant per trobar noves molècules que ajudin a combatre aquestes infeccions i, si és possible, trobar-ne una vacuna.
Tot i que fins a l’inici de la cria de peixos en piscifactories els efectes dels virus sobre aquests encara no havien sigut gaire estudiats, ara el negoci de les piscifactories és un dels que més creix a tot el món i els virus són els que causen una major mortaldat entre peixos. Cada cop són més els estudis que apunten cap a les espècies marines com a font de nous medicaments amb potencial antivíric.
Un exemple seria la esqualamina obtinguda del fetge del tauró agullat (Squalus acanthias) i de la llampresa marina (Petromyzun marinus) que desplaça algunes proteïnes de les membranes intracel·lulars de les cèl·lules hostes del virus, canviant així la seva carrega i impedint la replicació eficient del material genètic viral, tant si és DNA com RNA.
Un altre exemple seria en una espècie de cogombre de mar anomenada Holothuria atra, recollits en el Golf Pèrsic (Iran), que mostren activitat antiviral contra el HSV-1 (Herpes Simplex Virus). Aquests resultats suggereixen que en altres espècies del gènere Holothuria autòctones de la Mediterrània, com per exemple Holothuria polii i Holothuria tubulosa, podrien mostrar una activitat antivírica semblant.
