Potencial antifúngic
El potencial antifúngic (o antimicòtic) d’un organisme és la capacitat que presenta aquest per combatre les infeccions produïdes per fongs.
Les molècules produïdes per combatre’ls pot ser que actuïn de manera fungicida o fungistàtica, d’una manera similar a les molècules antibacterianes.
Els organismes sèssils o aquells que presenten mobilitat reduïda són els que són més susceptibles a patir infeccions per fongs. Aquests organismes, on hi trobaríem, entre d’altres, porífers, ascídies, bivalves i equinoderms, presenten mecanismes de defensa antifúngics per protegir-se d’ells.
Dins d’aquestes espècies que s’ha trobat molècules amb potencial antifúngic trobem l’ascídia Clavelina oblonga, les esponges Spongia officinalis i axinella damicornis, entre d’altres, i els equinoderms Holothuria polii i Stichopus regalis.
L’estudi d’aquestes espècies és doncs clau per a obtenir nous compostos que ajudin a combatre les infeccions per fongs en humans i que, per tant, repercuteixin en efectes beneficiosos per la salut. Aquestes infeccions van des de les més comunes com el peu d’atleta i la candidiasis fins a les més greus, que afecten principalment a les persones immunodeprimides, com ara un aspergiloma, produïda per un fong del gènere aspergillus.
