Potencial antioxidant
El potencial antioxidant d’un organisme és aquell que serveix per eliminar les espècies reactives de l’oxigen (ROS) que puguin ser perjudicials
Les ROS es troben a tots els organismes i serveixen per obtenir energia i sintetitzar molècules útils a través de les reaccions Redox; per tant, en concentracions òptimes les ROS són absolutament necessàries. Quan per diverses condicions es dispara la concentració de ROS (estrès oxidatiu), aquestes molècules són altament tòxiques i han estat associades a més de 100 malalties diferents, com per exemple malalties cardiovasculars, diabetis, alguns tipus de càncer, envelliment i malalties neurodegeneratives.
La majoria d’organismes marins, en especial els peixos, són una font enorme de potencial antioxidant. La majoria d’estudis trobats sobre el potencial antioxidant estan focalitzats sobre els efectes dels olis provinents del múscul del peix sobre les espècies reactives de l’oxigen (ROS). Trobem per exemple aquestes propietats en el múscul de l’escòrpora captinyós (Scorpaena notata), el corball de sorra (Umbrina cirrosa), la sardina (Sardina pilchardus), el sorell blanc (Trachurus mediterraneus) i la juliola (Coris julis). Probablement aquest tipus de potencial és degut a l’acció dels àcids grassos Omega 3 presents majoritàriament als olis del múscul del peix i també, en algunes espècies, al fetge i les gònades.
Per altra banda també s’han documentat propietats antioxidants d’altres molècules que no són Omega 3 en els músculs de peixos condrictis com la tintorera (Prionace glauca) i la clavellada (Raja clavata), en els hematòcits i diferents teixits de bivalves, com el musclo del Mediterrani (Mytilus galloprovincialis) i la nacra (Pinna nobilis) i fins i tot en les closques de la gamba blanca (Parapenaeus longirostris), que actualment estan sent descartades.
