Biotoxines
Una biotoxina és una substància produïda per un organisme viu que provoca algun tipus de dany a un altre organisme, ja sigui com a mecanisme de defensa o amb finalitats depredadores.
Tot i què les biotoxines es caracteritzen per tenir un efecte negatiu sobre la salut de les persones (que no es considera en aquest apartat), algunes d’elles poden tenir efectes beneficiosos (potencial bioactiu). Els mecanismes d’acció d’aquesta substància poden ser molt diversos: necrosi de teixits, inflamació, paràlisi inhibint sinapsis neuronals, sobre-estimulació o inhibició de pathways cel·lulars, etc.
Fa anys que moltes de les biotoxines produïdes per aquestes espècies estan sent estudiades per tenir no només efectes perjudicials, sinó també propietats beneficioses. Algunes de les espècies que sintetitzen algun tipus de biotoxina també tenen potencial citotòxic, això és degut a que la majoria de toxines provoquen algun tipus de dany cel·lular en la seva acció.
Un clar exemple seria la medusa Pelagia noctiluca, la toxina que produeix té, en unes dosis determinades, activitat antitumoral, mitjançant la inhibició de la via de l’òxid nítric (NO), un missatger promotor de tumors, en diverses línies tumorals i també activitat antiinflamatòria en els teixits afectats, fent-la susceptible a ser estudiada en un futur com a remei antiinflamatori.
També hi ha diversos estudis sobre les biotoxines defensives produïdes per algunes espècies de nudibranquis com Spurilla neapolitana, Dendrodoris grandiflora i Dendrodoris limbata, que indiquen la necessitat de ser estudiades com a potencials fonts de nous compostos bioactius per a finalitats terapèutiques. Caldria doncs estudiar altres espècies del gènere Dendrodoris perquè probablement també presentin algun tipus de biotoxina que es pugui estudiar com a possible font de components amb potencial bioactiu. També hi ha mol·luscs amb biotoxines com la Neptunea antiqua, un gastròpode marí que utilitza la seva toxina com a mètode de predació sobre els bivalves, i els Solen marginatus i l’Aequipecten opercularis, uns bivalves que han protagonitzat alguns casos d’intoxicació alimentaria, que s’estan estudiant actualment com a font de potencial bioactiu.
Un altre exemple de biotoxina amb potencial bioactiu és la tetrodotoxina (TTX) (link) produïda pel peix globus (Takifugu rupripes). Cada cop són més els avistaments de l’espècie Lagocephalus sceleratus en diversos punts del Mediterrani probablement degut al pas d’exemplars a través del canal de Suez al Mar Roig, fet que el fa una espècie invasora. Tot i que encara no ha arribat al Cap de Creus, l’establiment d’aquesta espècie al Mediterrani suposa un risc potencial per a la població degut a l’alta toxicitat de la TTX. Malgrat això però la tetrodotoxina és estudiada actualment com un potent tractament analgèsic contra el dolor produït per alguns tipus de tumors, i dolors neuropàtics com ara el dolor crònic.
