Cada cop hi ha més evidències científiques del paper important que juguen les reserves marines en el manteniment de la diversitat marina, la protecció dels hàbitats marins i la preservació dels recursos pesquers. Malgrat tot, no es coneix encara bé com les reserves marines poden contribuir a preservar la salut de les persones a través de la provisió de béns i serveis indispensables per la seva salut i benestar, com ara aliments saludables, lloc per a esbarjo o espècies amb possible interès farmacològic (és a dir amb potencial bioactiu). Cal estudiar el potencial bioactiu que presenten certes espècies i com poden ser protegides mitjançant reserves marines, tenint en compte el seu possible interès en el possible desenvolupament de nous fàrmacs en el futur. Aquestes espècies amb potencial bioactiu han de ser estudiades i protegides, i s’ha de poder obtenir al laboratori el compost bioactiu de manera sintètica. Cal estudiar també com els estocs de peixos, i els àcids grassos omega 3 que contenen, poden ser conservats mitjançant reserves marines a fi que puguem assegurar per a tothom les aportacions necessàries d’omega 3 en el futur. Finalment, cal analitzar també com les reserves marines contribueixen a preservar uns ecosistemes marins on turistes i locals practiquen activitats marítimes que ajuden a la promoció de la salut.
Les reserves marines són una font inestimable d’una multitud d’espècies amb característiques diferents i úniques. Algunes d’aquestes espècies presenten potencial bioactiu, i són vulnerables a l’activitat humana i al canvi climàtic, per la qual cosa poden ser afectades negativament amb la conseqüent pèrdua de la “farmàcia del mar”. La conservació de les espècies vulnerables que presenten molècules amb possible potencial bioactiu mitjançant la creació de reserves marines és, doncs, del tot necessari i prioritari. Aquestes molècules en un futur podrien ser utilitzades potencialment per a descobrir nous fàrmacs antibiòtics, antivírics o antitumorals. És per això que caldria implementar noves mesures de protecció especials d’aquestes espècies, no només per a la seva conservació i per a mantenir la biodiversitat, sinó per també contribuir en la medicina i poder continuar els estudis científics existents sobre les molècules amb potencial bioactiu produïdes per algunes espècies marines. L’objectiu final és ser capaç de trobar la molècula amb potencial bioactiu, aïllar-la, sintetitzar-la químicament (per tal que no calgui explotar l’espècie de manera continuada) i fer-ne assajos clínics per garantir-ne la seguretat i els efectes del nou fàrmac, sense que aquestes investigacions suposin cap dany cap a la població actual.
Un exemple de reserva marina on trobem força espècies que potencialment poden tenir potencial bioactiu és el Parc Natural de Cap de Creus. El Parc Natural de Cap de Creus es troba situat a l’extrem nord-est de la península ibèrica i fou constituït l’any 1998. La superfície marina del Parc Natural consta d’unes 3.000 hectàrees marines protegides i és una zona d’alt interès biològic, geològic i paisatgístic. La seva gran biodiversitat i productivitat és deguda a les condicions naturals de la zona on es troba situada, doncs les aigües fluvials procedents dels rius que desemboquen al Golf de Roses, el Fluvià i la Muga, i les aigües procedents del Roina, que desemboca al Golf de Lleó, s’hi barregen i en fan una zona especialment rica en nutrients. A més a més, la seva complexitat geològica de cales i l’acció del vent del Nord, la Tramuntana, creen una multitud de fons marins molt diversos (roques, fang, alguer, grapissar, etc.) que promouen una gran quantitat d’hàbitats on hi viu una gran diversitat d’espècies, entre les quals algunes amenaçades emmarcades dins de convenis internacionals de protecció de la flora i la fauna. Un estudi portat a terme a Cap de Creus ha documentat que prop d’un 15% de les 762 espècies de peixos i macro-invertebrats marins documentats al Parc Natural de Cap de Creus podrien tenir algun tipus de potencial bioactiu (antifúngic, antibacterià, antitumoral, etc), demostrant així per primer cop que les reserves marines poden contribuir a protegir les espècies marines que en un futur poden donar lloc a noves medicines.
Les reserves marines no només contribueixen a preservar els estocs de peixos d’interès pesquer (sobretot els costaners), tot i ajudant a incrementar les abundàncies, talles i biomasses i per tant les captures, sinó que també ajuden a millorar les reserves energètiques dels peixos que hi viuen i per tant l’aportació d’àcids grassos omega 3 a la població. Se sap que a les reserves marines on es practica una bona gestió pesquera, a la llarga la pesca artesanal (sovint la única permesa a les reserves marines, conjuntament amb la recreativa) se’n veu afavorida perquè acaba capturant més peix i de més qualitat. Aquestes captures efectuades dins a les reserves marines i a prop d’elles constitueixen una font d’omega 3 de qualitat per a la població, un fet que sovint passa desapercebut però que li dona valor saludable i gastronòmic als productes pesquers obtinguts de la reserva. En un estudi recent efectuat a Cap de Creus, per exemple, hom ha calculat com algunes espècies de pelàgics com la sardina, el seitó i el bonítol, i algunes de bentòniques com el lluç o el congre són una font important d’àcids grassos omega 3 per la població local.
Així mateix, en el mateix estudi s’ha pogut comprovar com alguns hàbitats marins com el grapissar o maërl tenen unes característiques especials que influeix positivament sobre el contingut en àcids grassos omega 3 d’alguns peixos. Això és així perquè aquests peixos troben més aliment i de millor qualitat en aquests hàbitats “especials”, la qual cosa repercuteix finalment amb la quantitat d’omega 3 que poden emmagatzemar. Per tant, la protecció d’hàbitats essencials esdevé una eina indispensable per poder incrementar els àcids grassos omega 3 dels peixos, i per a què aquests arribin així al consumidor de manera sostenible i saludable. Les reserves marines han de jugar un paper important no només per a permetre una reducció de l’esforç pesquer dins d’elles sinó també per mantenir uns hàbitats en bon estat que permetin als peixos viure, menjar i reproduir-se bé, i augmentar la seva condició física (àcids grassos omega 3). Així tan el medi com el consumidor se’n veuran beneficiats.
Les reserves marines són un lloc ideal on poder practicar diferents activitats marines recreatives que són saludables per a la salut física i mental. Cal però regular bé l’afluència turística en aquests llocs tan fràgils perquè sinó els efectes positius s’esvaeixen. La pesca recreativa, la nàutica d’esbarjo, el caiac, el busseig o simplement passejar per la platja o la costa són exemples d’activitats recreatives que poden contribuir a la salut de les persones, sobretot quan el medi marí i costaner està ben cuidat i regulat com ho hauria d’estar en les reserves marines. Les reserves marines constitueixen així una mena de “Gimnàs blau” on poder realitzar activitats saludables i mediambientalment sostenibles, i que per tant s’ha de preservar per les futures generacions.